DECEPCIONS PER A PODER CREIXER

Com a la vida mateix, en l´esport un fracàs ha de suposar un nou punt de partida, més consistent, més robust i amb millors fonaments.
I és que una bona decepció és el que em vaig endur en la meva primera proba específica en aigues obertes; El "Descenso del río Cabe", a la localitat de Monforte de Lemos, prop de Lugo, on erem de vacances durant aquesta passada setmana.

Me les prometía molt felices, acostumat a entrenar distàncies entre 1500 i 1700 m a la piscina, i superant sense problemes, ans al contrari, els 750m dels triatlons sprint, on acostumo a fer el millor segment dels 3, però no va ser així..

A les 14h arribavem a Galicia després de fer el viatge en 2 trams, Calafell-Burgos i Burgos-Monforte. El dinar, no el més adient per competir, però no em podía resistir; Empanada de carn i xoriço..!! de mort...!! La cursa començaba a les 18:45h, era la proba reina, doncs també n´hi havia una de 600 (750)m, doncs els trams eren presumiblement més llargs del que s´anunciava.
Estiraments com de costum, cata de l´aigua força freda, millor dit moltttt freda i cap a la sortida, que es feia ja desde l´aigua. Per davant 1500m en dues voltes a un traçat de bolles.

Sensacions no molt bones pero tampoc dolentes i de moment el fred controlat. Sortida d´uns 15 o 16 nedadors, a la curta havien sigut bastants més (Després ho vaig entendre...) i els liders comencen a destacar-se, jo em quedo amb el grupet del mig, als primers 300m, comencen les sensacions de fred intens, les corrents que de tant en tant hi ha al riu son glaçades, i començo a patir una mica per poder mantenir un ritmeconstant, primera volta i la cosa va a pitjor, ja soc al grup de cua amb 4 o 5 nedadors més, el fred em comença a fer mal de veritat, a estones tinc la necessitat de parar, però encara és pitjor i he de seguir. Trec forces de dins per a poder continuar i no retirar-me, però costa, pateixo com mai m´havia passat en cap proba esportiva... 300 darrers metres i enganxo una mica de ritme (Suposo per les ganes d´arribar!!) porto només 3 o 4 nedadors per darrere (Crec, doncs no he vist les classificacions finals) i arribo a la meta amb un temps aproximat de 31 o 32 minuts (Doncs se´m va oblidar parar el crono), una hipotermia brutal i no gaire cansat, doncs no tinc cap sensació en aquest sentit, el fred no em deixa pensar en res...

Finalment 10 minuts de rellotge tiritant, amb la mandíbula desencaixada..!!!, vaig poder menjar la xocolata calenta que donaven...

Amb les hores, veritablement vaig valorar l´experiència com a excepcional... tot i el patiment, mai a la vida havia tigut aquestes sensacions d´impotència i ganes d´abandonar , ... i crec que això és bó per al meu creixement en la vessant mental de l´esport de ressistència. Per un moment m´havia cregut que aìxò de les aigues obertes era bufar i fer ampolles, i que per un tipus ja "curtit" amb 2 triatlons i diverses curses a peu no sería cap problema, doncs em creia bon nedador..... Menys mal, he tornat a la terra i torno a estar convençut que s´ha de treballar molt per a obtenir algún ressultat esperançador que em porti a creure´m finisher a probes de ressistencia.

Valoració amb els díes? Haber acabat aquesta proba ja és tot un èxit, 1500m amb aigues molt fredes i no quedant el darrer...!!!